AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Vergonya aliena cap als sindicats de Mossos: això no és corporativisme, és imbecil·litat!
Després d'atonyinar de forma brutal, premeditada, indiscriminada i pròpia d'altres temps estudiants, manifestants, periodistes i tothom que passava per allà; després de despertar la indignació de bona part de la societat catalana; després de fer reviure vells fantasmes en les ments d'aquesta edulcorant democràcia; després de ser defensats/des per polítics i ser parcialment justificats per alguns mitjans i opinadors/es; després de tot això, sembla que la vergonya no arriba al cos dels Mossos d'Esquadra. La seva prepotència és tal que els quatre sindicats de la policia autonòmica i l'associació professional de l'escola superior dels Mossos d'Esquadra van tenir els nassos de fer públic un manifest conjunt (llegiu-lo aquí), el passat 20 de març, on, no només es justificava la seva càrrega, agressions i tortures, sinó que es queixava del que consideraven “tracte injustificat” per part dels mitjans i es mostraven inflexibles amb tot/a aquell/a que gosés dir que l'actuació havia estat “desproporcionada” (l'adjectiu més light i eufemístic que es pot trobar en veure (i sobretot viure) els fets ocorreguts).

Seria un il·lús si exigís imparcialitat als sindicats de sector o a les federacions sindicals, a l'hora de jutjar uns/es professionals, ja que la feina de les organitzacions obreres és defensar els treballadors i les treballadores i defensar la seva professió i, conseqüentment, cert corporativisme és necessari per realitzar una bona tasca. Tanmateix, és en casos com aquest en el qual hom sent vergonya aliena pel paper de certs sindicats, capaços de justificar l'injustificable i de passar els seus interessos particulars per davant de la racionalitat i l'exigència d'uns mínims democràtics en la societat. Actuacions com aquesta són les que ajuden a fer perdre credibilitat al conjunt dels sindicats, fins i tot a aquells que no són gens còmplices amb aquestes barroeres pràctiques.

I fa especialment mal per les federacions o seccions dels Mossos de CCOO i UGT, sindicats que es consideren de classe, motiu pel qual haurien de fer primar el bé col·lectiu per damunt dels privilegis sectorials, però que permeten que els seus delegats i les seves delegades surtin en defensa de les agressions del passat 18 de març. I què hi tenen a dir Acció Jove i Avalot, les seves seccions juvenils, que es consideren tan alternatives i lligades a l'associacionisme juvenil reivindicatiu?

Es diuen sindicats, però massa sovint semblen corporacions burocràtiques defensores de l'aristocràcia obrera...
31-03-2009
Roger Tugas, portaveu nacional de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC
Opinió

De lluites socials en temps de retallades de drets i d’efervescència nacional
Roger Tugas
Portaveu Nacional

Supeditats en la resposta
Gerard Rabat
Secretari d'Acció Sindical


La Intersindic@l
SUBSCRIU-TE AL
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA INTERSINDIC@L
Agenda



  ESPAI JOVE de la Intersindical-CSC · Carrer de Villarroel, 45, entresòl · 08011 Barcelona · Tel. 934813660